Corria l’any 1985. Joan Lerma feia dos anys que havia estat triat president de la Generalitat. Un anys abans, el 24 d’abril del 1984, Ramon Lapiedra va estar elegit rector de la Universitat de València. A l’endemà, el diari El País va escriure: “Lapiedra era el candidat del Bloc Progressista, nacionalista d’esquerres, front a Aurelio Martínez, degà de la facultat de Ciències Econòmiques, la candidatura del qual es definia com a centre Esquerra i era recolzada pels sectors oficials del PSOE”. Josep Lluís Blasco va ser un dels estrategs de la victòria de Lapiedra enmig de l’hegemonia insultant del PSOE. La Universitat de València esdevenia així refugi del nacionalisme, després de les primeres eleccions autonòmiques del 1983. En aquell context, any 85, i vist des del present, el compromís polític i cívic de Blasco és més que notori. Per fer-se una idea, només cal que llegiu l’article, publicat al diari El País el 8 d’abril de 1985, titulat Ciència i poder polític en la Comunitat Valenciana, que va signar en nom del col•lectiu Joan Lluís Vives. Defensa de l’autonomia universitària, crítica al PSOE valencià per la política d’investigació i una advertència per al futur. 25 anys després, un veritable exercici de lucidesa.