Categoritzat | Blog

El dilema de Morera (II)

Disculpa Enric però en una columna no hi ha espai suficient per exposar la meua mirada sobre el dilema plantejat la setmana passada. Com anava dient, si el PP recolza una iniciativa teua i el PSOE no ho fa, pel que siga, posem que no agrade a Madrid, llavors t’acusen de fer-li el joc al PP. I res et dic si governa el PSOE i el BLOC dóna suport una iniciativa del PP, pel que siga, posem que li sembla més justa, llavors és pitjor, ets un traïdor.

Ja han aparegut els de la pinça, els analistes transversals del valencianisme i esquerra, que gairebé sempre acaben donant suport, això que ells diuen vot útil, és a dir el PSOE.

I és que aquesta gent et té adjudicat a tu i al nostre partit un paper i si te n’ixes del guió et crucifiquen. Ara això sí si ets molt dur amb el PP, si l’increpes i fas numerets, d’aquells que ells no s’atreveixen a fer, perquè pensen que no els convé, llavors, collonut. T’aplaudeixen i et conviden en privat. I el millor, et treuen als mitjans afins. Encara que hem arribat a un punt que a vegades sembla una opció política al servei d’un grup mediàtic i no al revés, això ho dic tant en el camp del PSOE com en el del PP.

Però si te n’ixes del guió, ho tens cru, perquè l’altre guió, el que el PP t’adjudica, és que no es fien de tu perquè ets d’esquerres i quan pugues es la jugaràs, això vol dir que quan ho cregues convenient no recolzar les seues iniciatives, t’acusaran d’estar al servei del PSOE, encara que ja els hem demostrat que això no és veritat.

Però no cregues que ja està tot, ara queda la part més tendra, els de casa, els del nostre partit, els que analitzen la seua realitat local i / o comarcal com una cosa diferent a tot el País, aquells que justifiquen pactes i acords amb la dreta perquè en el seu municipi es dóna una situació especial, segons ells. Sempre vaig pensar que per què especial i no única al món.

Però a tu que ni se’t passe pensar en aquesta possibilitat. Per al nostre partit, no hi ha situacions especials, tu no pots gaudir d’aquest comodí, tu sol pots arribar a acords per l’esquerra.

Després hi ha una altra espècie dins de la política, els que ho veuen tot en clau ideològica i mai han volgut pensar en la realpolitik, són els que s’ho perdonen tot a l’esquerra i res a ningú més, són els que reparteixen les denominacions d’origen, són com un consell regulador, però en comptes de vi, regulen ideologies. D’aquests també tenim dins de casa.

Afortunadament per a tu la realitat va fent que tot canvie, i se’ls acaben els arguments de bons i dolents.

En fi Morera que dilucidar aquest dilema, com ja et vaig dir només té un camí, fer el que es creu en cada moment, encara que t’acusen d’una part i una altra, de pinça, traïdor, etc.

Pere Mayor
http://elblocdeperemayor.blogspot.com/

Una resposta a “El dilema de Morera (II)”

  1. Ximo says:

    Estic radical-ment d’acord amb tu

Trackbacks/Pingbacks


Respondre

Pensaments de Blasco


"Les ideologies no han mort, per bé que molts s'entesten a matar-les, i a més a més crec que són necessàries i inevitables."
(La nau del coneixement, p. 335)