No hi ha cap dubte. Perquè funcione l’estat de dret, han de funcionar el més correctament possible els seus tres braços, l’executiu, el legislatiu i el judicial. Sense això no hi ha democràcia.

I des de la transició democràtica, el judicial ha quedat relegat. Es indicadors així ho confirmen, segons el Consell d’Europa per cada 100.000 habitants tocarien 20 jutges i aquí no arribem ni a la meitat. Si els judicis de faltes s’haurien resoldre en dies, aquí són mesos, els contenciosos administratius triguen dos anys, etc. Això vol dir que la justícia aquí, ni és eficaç, ni àgil, ni propera al ciutadà, creant-se així un nivell d’indefensió que fa que el sistema falli.

Si a això li sumem instal·lacions completament obsoletes (visiten si tenen ocasió el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana), així com una molt feble informatització, les deficiències són encara pitjors. I és que és una evidència el fet que la justícia és la parent pobre de l’administració, amb uns pressupostos molt allunyats de la mitjana europea. Amb aquest panorama, és normal que es produisquen situacions irregulars o de reacció tardana. Comparen amb la modernització de l’Agència Tributària, per exemple

Els jutges són persones humanes amb virtuts i defectes, carregats de responsabilitat. Els seus errors es noten molt i la gran majoria no són jutges mediàtics, sinó tot el contrari.

Però la pregunta que hem de fer-nos és, per què el poder executiu manté a ratlla al poder judicial?. Tant és el color polític de l’executiu, els fets ens demostren que ningú ha apostat per una veritable reforma judicial, ajustada a les necessitats actuals, amb els paràmetres dels països avançats de la Unió Europea.

Tindrà raó el jutge degà de València Pedro Viguer, que diu que “la justícia no interessa als polítics perquè no és rendible electoralment”. Doncs pot ser que siga així, en tot cas és una veritat com un puny que als polítics que han governat, la justícia els ha interessat molt poc, pel que fa al seu funcionament. Però en altres aspectes, la seua instrumentalització política per exemple, és ben coneguda.

Que la justícia siga ineficaç i lenta fa que els casos s’eternitzen i amb la que està caient, alguns polítics acusats s’estan refugiant en això, a la lentitud i la ineficàcia.

I com a tot arreu couen faves, dóna la sensació que hui per tu i demà per mi i mentre la casa per escombrar i pagar-lo poca roba. És cert que quan arriba la campanya electoral, la justícia no està entre els temes principals. La gent se’n recorda quan ha de recórrer a ella i en aquell moment paga les conseqüències.

Hem desaprofitat els anys passats, de pressupostos generosos i ara amb la crisi, molt em tem que una altra vegada no estarà entre les prioritats, amb el bé que vindria ara una justícia ràpida i eficaç. És encara des de la transició una assignatura pendent que ningú vol aprovar.

Pere Mayor