Arxiu | Actualitat

Festa Estellés: 4 de setembre

A iniciativa de l’escriptor Josep Lozano i amb el suport, entre d’altres, de la Fundació Valencianista i Demòcrata, més de 20 ciutats del País Valencià celebraran aquest 4 de setembre la primera edició de la Festa Estellés. Una festa dedicada a recordar un dels més grans poetes valencians, que va nàixer un 4 de setembre del 1924.

Com bé explica Josep Lozano, “la nostra cultura passa per moments difícils fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més o menys proper. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, les negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Vicent Andrés Estellés, sense cap mena de dubte, és el poeta més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. D’ací que proposar una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra, dedicada a la seua memòria haja donat com a fruit la celebració de més de vint sopars i festes literàries arreu del País Valencià i, fins i tot, a Barcelona per al dia 4 de setembre. Festes que tinguen tres coses comunes, segons explica Lozano: cuinar un plat del nostre país, amb la seu beguda corresponent, sopar o dinar ben dinats o sopats illegir un poema d’Estellés, el que més us agrade en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

La Festa Estellés pren la seua inspiració en Escòcia, en la festa que fan el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocès, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.

De moment, la Festa Estellés es celebrarà a Alboraia, Alginet, Barcelona, Benimaclet, Benimodo, Benaguasil, Benircarló, Burjassot (poble natal del poeta), Canals, Dénia, Elx, Guardamar, la Núcia, Manuel, Montcada, Montserrat, Otos, Picanya, Sant Joan, Teulada, Torrent, Vilamarxant i Vinaròs.

Si voleu sumar-vos a la Festa o demanar-vos informació, feu-ho a través de la nostra direcció de correu electrònic: fundació@paisvalencia.org.

Posted in Actualitat1 Comment

Escola Valenciana dona un colp de timó al 9 d’Octubre

Escola Valenciana ha donat un colp de timó a la celebració del 9 d’octubre, posant-se al front i liderant les celebracions no institucionals del Dia Nacional del País Valencià amb la celebració dels 25 anys de Trobades. Des de la Fundació Valencianista i Demòcrata ho saludem positivament i els donem tot el nostre suport.

Escola, entitat cívica sobre la qual descansa el nacionalisme valencià, ha entès que és el moviment nacionalista, i no la resta d’entitats del món de l’esquerra espanyola, qui ha de liderar aquestes celebracions i ha actuat en conseqüència.

Com es pot llegir a la web d’Escola Valenciana (www.escolavalenciana.com), “el 9 d’octubre, la diada de les valencianes i els valencians, volem que formes part de la Festa pel Valencià, l’acte de cloenda de la celebració dels 25 anys de Trobades. Per a tancar les celebracions dels 25 anys de les primeres Trobades d’Escoles en Valencià, estem organitzant una gran Festa pel valencià  emmarcada en la celebració del dia més simbòlic per als valencians i valencianes, el 9 d’octubre. Els protagonistes d’aquest homenatge a l’activisme cívic són els mestres, els alumnes i els pares i mares que estimen i aposten per la nostra llengua”.

Escola Valenciana té previst, durant tot el dia, celebrar una gran Festa pel Valencià en el Passeig Marítim de València, amb un gran concert de música de colofó. Des de la Fundació, desitgem a Escola Valenciana tots els èxits i els animem a continuar en aquest canvi de rumb que han donat per al 9 d’octubre.

També volem destacar, en breu ho posarem en l’apartat de Documents, el llibre commemoratiu dels 25 anys de Trobades, que ha escrit Víctor Labrado, amb el disseny de Mariscal i les fotografías de Francesc Vera. Si voleu més informació, de moment podeu clicar ací.


Posted in Actualitat0 Comments

Presentació del Premi Trias Fragas a principis d’octubre

Josep Vicent Boira va guanyar l’última edició del Premi Trias Fargas que atorga la Fundació Catdem, amb La Commonwealth Catalano-valenciana. A principis d’octubre, farem a València la presentació d’aquest assaig fonamental per entendre el paradigma de relacions entre Catalunya i el País Valencià que ens proposa Boira. Els mantindrem informats del dia, hora i lloc. Boira també col·labora en La Vanguardia amb articles d’opinió que deixen entreveure aquesta nou paradigma i dibuixen una perspectiva de treball que cal anar aprofundint. Els adjuntem una de les seues últimes col·laboracions, publicades en juliol d’enguany”.

“Para entender a Valencia, hay que leer a Joan Fuster, sí. Pero también hay que leer a Azorín, José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, alicantino de Monòver, escritor, periodista y mal estudiante de derecho en la capital valenciana entre 1891 y 1893. Un poco por escribir en castellano y un mucho por su coincidencia con el régimen franquista, Azorín es poco apreciado en el País Valenciano. Sin embargo, es una de las personas que con más intuición retrataron el carácter local. En uno de sus escritos, señaló la enorme influencia de lo Fatal, con mayúscula, en la vida de este país, de la fatalidad como mantra de los valencianos. Pero fatalidad en el sentido menos desgraciado y más relacionado con la percepción de inevitabilidad de lo que acontece. Por ello, Azorín juzga a los valencianos como fieles herederos, sin ellos saberlo, del islam, contra quienes, por cierto, se construyeron como pueblo. Entre huertas, acequias y perfumes de azahar, la bandera verde de los creyentes flamea todavía en Valencia, agitada por la brisa de la fatalidad. Y acostumbrados durante largo tiempo a este destino, los valencianos han acabado aceptando esta carga que en realidad los enaltece. Ello tal vez explique su aparente falta de reacción ante tantos escándalos y corrupciones como los destapados en los últimos meses. La aceptación de la fatalidad tiene también su reverso, “la serenidad bella e inalterable (…) de quien, ante lo exterior, se repliega sobre sí mismo, impasible por fuera”. “Esa serenidad procede del sentimiento hondo de lo Fatal”, escribe Azorín. En cualquier sociedad, la combinación entre la asunción de la fatalidad y la melancolía resultante hubiera sido mortal: véase el caso napolitano o el de algunas viejas y honradas ciudades castellanas, de esquina conventual y tránsito adormilado. Pero en Valencia, la fatalidad nunca ha sido melancólica, ni dada a tocar la mandolina. Al contrario. Los valencianos, imbuidos de un sentimiento de estar por encima de los hechos de la política yde la vida pública (en realidad, eso es la fatalidad, una cierta soberbia), se dedican a vivir y a desarrollar las acciones que les son placenteras, justas y reconfortantes. Este hecho explicaría la aparente contradicción, la sorprendente paradoja del brutal bloqueo político de la Comunitat Valenciana y de la enorme vitalidad de sus “cuerpos intermedios”.La reacción del valenciano medio ante la política es la de observar con escepticismo la desgraciada actitud de sus dirigentes. No hace mucho, uno de los principales líderes socialistas no dudaba en afirmar que “Camps y la alcaldesa de Valencia son gente deshonrada”, a lo que pocas horas después una de las principales líderes populares respondía: “Zapatero es un miserable, incompetente e ignorante”. Las citas son textuales. Ante este espectáculo, la fatalidad se impone. Pero esta actitud, en lugar de conducir a la melancolía, llama a la acción. Pero la llama en el campo privado, en el de las creencias sociales, en el del combate personal y familiar, en el de los colegios y escuelas, en las asociaciones y fiestas, en las calles y plazas, en su íntima conciencia, el valenciano medio vuelca la energía que no quiere, ni puede, dedicar a la vida pública, usurpada desde hace tiempo por los hados de la fatalidad. “No hay liderazgo en la Comunitat Valenciana”, se suele decir. Pero, en realidad, ¿cuándo lo ha habido?, ¿con el president Lerma, con Olivas, con Zaplana?

La aceptación de la fatalidad en realidad demuestra la consistencia de una sociedad, su profunda fe en sí misma, aunque no en su entorno. El revolucionario Thomas Paine escribió en 1776, en vísperas de la gran agitación americana, su decisiva obra Sentido común y en ella acuñó una frase que debería ser bordada en la bandera verde que ondea en las huertas y en las ciudades valencianas: “La sociedad es producto de nuestros deseos; el gobierno, de nuestras debilidades”. Así es en realidad: la diferencia sociedad-gobierno, la enorme y dramática divergencia entre vida social y vida pública en el País Valenciano explica muchas cosas de lo que acontece en estas tierras. Fatalidad ante lo público, vigor en lo privado. Así se entiende que, mientras las instituciones públicas ahogan al valenciano retirando sus ya escasas subvenciones, más de 85.000 escolares, de infantil hasta bachiller, hayan participado en la última campaña del Premi Sambori-Fundació Escola Valenciana, dedicada a promover el uso de la lengua en los escalones educativos del país. Sinceramente, creo que en Catalunya no hay ejemplos de una movilización y efervescencia escolar tal por la lengua propia. Hay, tal vez, menos fatalidad.

JOSEP VICENT BOIRA, profesor de la Universitat de València.”

Posted in Actualitat0 Comments

Una hipoteca per al futur

La Fundació Valencianista i Demòcrata reedita el proper 7 de setembre, en la Casa de la Marquesa de Gandia, a partir de les 20:30 hores, el debat sobre el procés de fusió de les caixes d’estalvi, que va tindre lloc a València el passat 8 de juliol. Un procés de fusió que ha donat com a resultat la pèrdua de les dues grans entitats financeres amb què contava el País Valencià. En el debat de Gandia hi participaran el catedràtic de la Universitat de València, Jordi Palafox, el periodista Xavier Ribera i l’empresari Ramón Soler, del Círculo de Economía de La Safor (CES). Tots tres, moderats per Pere Mayor.

Ara els deixem unes quantes opinions sobre aquesta hipoteca per al futur del poble valencià, que ha estat la pèrdua de Bancaixa i la CAM. També la ressenya que el diari Levante va fer del debat que va tindre lloc a València.

Notícia del Levante-EMV sobre el debat

Article de Alejandro Mañes al Levante-EMV

Entrevista a Josep Vicent Boira en Vilaweb

Article de José Antonio Zarzalejos a La Vanguardia

Blog de Salvador Enguix en La Vanguardia

Blog d’Enric Morera

Posted in Actualitat0 Comments

Pàgina 1 de 51235...Última »