Periodista i polític, va nàixer a València el 1901. Cap al 1918 ja estava en contacte amb el valencianisme. Fou vicepresident i president (1921) de la Joventut Valencianista i va prendre part en actes polítics. Entrà llavors a la redacció del diari La Correspondencia de Valencia, òrgan del partit Unió Valencianista Regional, del qual eren dirigents, entre d’altres, Ignasi Villalonga i Joaquim Reig.
De les tasques periodístiques, a banda nombrosos articles sobre política internacional i altres temes, destaca el fet que s’ocupà d’organitzar un cicle de conferències, les ressenyes de les qual recolliria en Dimarts d’amical conversa (1920-1921) (València 1921). Paral•lelament, entrà a treballar en empreses lligades a Villalonga, on tingué molts càrrecs confiança.
Fou col•laborador de Vicent Tomàs i Martí i col•laborà en iniciatives d’aquest dirigent del nacionalisme valencià, com ara la Lliga dels Solitaris Nacionalistes i la redacció del butlletí El Crit de la Muntanya (1922-23).
L’arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923), marcà un canvi
en l’orientació política de Pizcueta. Amb altres joves del seu cercle, es manifestà partidari de la República. Deixà després la redacció de La Correspondencia de Valencia per passar a la de l’òrgan blasquista El Pueblo, sense deixar les seues idees valencianistes, que mirà de difondre des del diari i des de les tertúlies que es mantenien al
casino de La Democràcia Director de la major part dels números de la revista cultural Taula de Lletres Valencianes (1927-1930), va deixar aquesta tasca per organitzar l’Agrupació Valencianista Republicana (AVR) i dirigir el seu portaveu, el setmanari Avant (1930-1931). Paral•lelament, va fundar l’editorial L’Estel, pràcticament la primera iniciativa moderna per a la publicació d’obres en català al País Valencià. Participà ben activament en la redacció intern del setmanari El Camí (1932-1934) i fou un dels principals impulsors de les Normes de Castelló (1932).
El procés de radicalització de l’AVR féu que Pizcueta i d’altres se n’allunyassen i, amb un grup d’escriptors i artistes plàstics creassen Acció d’Art (1933). Entre 1934 i 1934 col•laborà en la revista La República de les Lletres. Participà en la creació i les actuacions de Proa, un organisme cultural i cívic de caràcter suprapartidista, instituït per Gaetà Huguet i presidit per Nicolau Primitiu Gómez Serrano. S’hi ocupà de la secretaria general.
Durant la guerra d’Espanya, la seua única presència pública fou l’àparició del seu nom com a membre de la delegació valenciana al II Congrés d’Intel•lectuals en Defensa de la Cultura (1937), que celebrà les seues sessions centrals a València.
Acabada la guerra col•laborà amb ajuts econòmics i gestions al manteniment de les poques activitats permeses amb ús públic del valencià, entre d’altres els cursos de llengua creats per Carles Salvador i la publicació de la Gramàtica valenciana de l’escriptor.
El 1962 reprengué l’activitat de L’Estel, dirigida ara per Manuel Sanchis Guarner. Fou president de la Fundació Gaetà Huguet i de la Societat Bibliogràfica Valenciana (Bibliovasa) i vicepresident d’Acció Cultural del País Valencià. Adolf Pizcueta va morir a València el 1989. Alguns textos de records autobiogràfics van ser publicats sota el títol de Memòries fragmentàries (València 1990).
